SER PUNK ES PARA TODA LA VIDA

SER PUNK ES PARA TODA LA VIDA

martes, 2 de agosto de 2011

Todos con KARINA GERMANO



PARLA JONI DESTRUYE
EN Ç


Hola,


portem recollides prop de 200 signatures demanant la llibertat de Karina Germano, hi ha algunes de força significatives, el diputat Joan Tardà, la cantant Amparo Sánchez, el professor de la Universitat de Madrid Carlos Taibo...


Si creieu que per la nostra amiga Karina la llei hauria de ser igual que per a tothom, recordeu que no esteu sols i solidaritzeu-vos enviant les vostres dades per a poder presentarles el proper 8 de setembre al Consolat argentí de Barcelona.


Entre el 3 i el 7 de setembre hi farem actes informatius a diversos locals barcelonins i el dijous 8 de setembre ens concentrarem a la porta del Consolat entre les 11'00 i les 15'00h.


Atentament.


Joni


Us envio l'article aparegut al setmanari Directa la setmana passada amb informació detallada del cas...


ARTICLE SETMANARI DIRECTA

ÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇ
El proper 9 de setembre les organitzacions pro-drets humans argentines han convocat una nova jornada demanant l’alliberament de Karina Germano. A Barcelona, les entitats i persones que s’han adherit a la campanya “La Galle a la calle” han convocat diversos actes informatius a partir del dia 3, actes que finalitzaran amb una concentració enfront el Consolat argentí el 8 de setembre. Quan el dia 9 comenci a l’Argentina la jornada de reclam ja coneixeran el resultat de la concentració de Barcelona, on Karina va viure tota la seva joventut i va deixar profunda petjada.
A mitjans de març de 1974, durant la etapa democràtica prèvia al cop d’Estat del general Videla, els cossos policials i para-policials argentins realitzaren una important batuda contra els activistes d’esquerres, la intensitat de l’acció va ser de tal magnitud que se’n va reflectir als mitjans de comunicació de l’Estat espanyol, que escrivien sobre “més d’un centenar de detinguts”. La “Galle” va ser una d’elles, amb només deu anys va ser segrestada, amb el seu pare i el seu germà petit, per un escamot de la Triple A que posteriorment els portà a una comissaria de Buenos Aires. Els seus pares eren militants Montoneros i en sortir vius d’aquell primer “marcatge” van passar a la clandestinitat, dos anys més tard, i tant sols 28 dies després del cop d’Estat, Rodolfo Germano, el pare de Karina, era ferit i detingut. Mai més se’l tornaria a veure fora d’un centre de tortura.
L'exili va ser característica comuna per a dues generacions de xilens, uruguaians i argentins: la gran majoria d'activistes nascuts als anys 40 i 50 de tots tres països el van patir; les raons, però, no van ser les mateixes, Galeano va escriure: "De Montevideo me había marchado porque no me gusta estar preso; de Buenos Aires, porque no me gusta estar muerto".
Hilda López, mare de Karina, va fugir de l'Argentina i tot passant per Brasil va arribar primer a Suècia, després al País Basc i finalment a Barcelona, on els tres, mare i fills, es van establir definitivament el 1979. La joventut de Karina va anar lligada a l'esclat punk, molta contracultura i el primer activisme llibertari d'aquesta mal anomenada democràcia, fins que el 1998 decidí tornar sobre les seves passes, a l'Argentina, tot cercant les darreres petjades del seu pare. Un cop a Buenos Aires s'incorporà a l'organització HIJOS i participà en moltes de les seves activitats fins que el gener de 2002 va ser detinguda a les rodalies de Sao Paulo, a Brasil.
L'onze de desembre de 2001 és segrestat el més important publicista brasiler, Washington Olivetto, prop de dos mesos més tard, l'u de febrer de 2002 són detingudes sis persones identificades com Mauricio Hernández Norambuena, Alfredo Canales Moreno, Marco Rodríguez Ortega, (tots tres xilens), William Gaona Becerra, Marta Urrego Mejía (colombians) i l'argentina-espanyola Karina Germano López. L'historial del primer és abastament conegut, militant del FPMR (Front Patriòtic Manuel Rodríguez) va participar en nombroses accions contra la dictadura xilena, arribant a atemptar contra el general Pinochet, detingut el 1993 va fugir de una presó d'alta seguretat en una arriscada operació tot fent aterrar un helicòpter al pati del recinte penitenciari. Els altres dos xilens eren militants del MIR-EGP (Moviment d'Esquerra Revolucionària-Exercit Guerriller dels Pobres). La resta no tenia antecedents. El mateix dia l'empresari va ser alliberat.
Norambuena i Canales, van reconèixer haver participat en la negociació del rescat i exculparen tots els companys, dies després la policia va declarar haver identificat mitja dotzena d'activistes xilens que havien participat a l'acció i s'havien fugat però la Justícia brasilera condemnà a tots sis detinguts a 16 anys de presó. Karina sempre ha reconegut haver anat a Brasil a muntar un pis per a companyes activistes al mateix temps que ha negat cap implicació en el segrest. Se la va sotmetre a 14 acaraments, no va ser reconeguda, les seves empremtes no van aparèixer a cap dels elements utilitzats en l'acció i al pis on els van detenir no hi havia cap arma. Un any i mig més tard, després de l'apel·lació de la fiscalia, a tots els hi augmentaren la condemna a 30 anys.
Després de quatre anys de presó i de topar-se amb un motí al maig de 2006, Hilda López decideix intentar el trasllat de Karina a l'Argentina. Aprofitant un tractat bilateral, el 9 de novembre la presa arriba al seu país, li manquen 49 dies per rebre les sortides transitòries, semblants al tercer grau de l'Estat espanyol. El tractat estipula que la presa sempre estarà sotmesa a la llei del país que l'ha jutjat.
En arribar a Ezeiza l'advocat Eduardo Soares inicia els tramits per aconseguir les transitòries, la primera notícia, però, no podia ser més macabra, el fiscal que revisarà el seu cas és Oscar Hermelo, el mateix que durant la dictadura era advocat del grup de torturadors que va fer desaparèixer el seu pare. Les sortides transitòries són denegades. Sota la pressió del fiscal, el jutge barreja la pena brasilera amb les lleis argentines que estipulen complir la meitat de la condemna per obtenir beneficis.
En segona instància el jutge que revisarà la causa és Gustavo Mitchell, de nou males notícies: Mitchell estava imputat en casos de filles de desaparegudes entregades als seus torturadors... La demanda va ser desestimada.
El cas arribà a la Cort Suprema, tres dels jutges aprovaren la concessió, quatre s'hi negaren, semblava que s'havien esgotat les vies però la pressió ciutadana ha fet renéixer l'esperança, la Cort Suprema revisarà el cas aprofitant que el proper 26 de novembre Karina complirà un terç de la condemna i segons la llei brasilera hauria de rebre la llibertat condicional.

ÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑ




HABLA JONI DESTRUYE
EN Ñ


hola,


llevamos recogidas cerca de 200 firmas pidiendo la libertad de Karina Germano, hay algunas de fuerza significativas, el diputado Joan Tardà, la cantante Amparo Sánchez, el profesor de la Universidad de Madrid Carlos Taibo ...


Si cree que por nuestra amiga Karina la ley debería ser igual que para todos, recordad que no estáis solos y solidarizarse enviando sus datos para poder presentarlo el próximo 8 de septiembre el Consulado argentino de Barcelona.


Entre el 3 y el 7 de septiembre haremos actos informativos en varios locales barceloneses y el jueves 8 de septiembre nos concentraremos en la puerta del Consulado entre las 11'00 y las 15'00h.


Atentamente.


Joni


Os envío el artículo aparecido en el semanario Directa la semana pasada con información detallada del caso ...


ARTICULO DEL SEMANARIO DIRECTA

ÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑ
El próximo 9 de septiembre las organizaciones pro-derechos humanos argentinas han convocado una nueva jornada pidiendo la liberación de Karina Germano. En Barcelona, ​​las entidades y personas que se han adherido a la campaña "La Galle en la calle" han convocado diversos actos informativos a partir del día 3, actos que finalizarán con una concentración frente al Consulado argentino el 8 de septiembre. Cuando el día 9 comience en Argentina la jornada de reclamo ya conocerán el resultado de la concentración de Barcelona, ​​donde Karina vivió toda su juventud y dejó profunda huella.
A mediados de marzo de 1974, durante la etapa democrática previa al golpe de Estado del general Videla, los cuerpos policiales y para-policiales argentinos realizaron una importante redada contra los activistas de izquierdas, la intensidad de la acción fue de tal magnitud que se reflejó en los medios de comunicación del Estado español, que escribían sobre "más de un centenar de detenidos". La "Galle" fue una de ellas, con sólo diez años fue secuestrada, con su padre y su hermano pequeño, por un pelotón de la Triple A que posteriormente los llevó a una comisaría de Buenos Aires. Sus padres eran militantes Montoneros y al salir vivos de aquel primer "marcado" pasaron a la clandestinidad, dos años más tarde, y sólo 28 días después del golpe de Estado, Rodolfo Germano, el padre de Karina, era herido y detenido. Nunca más le volvería a ver fuera de un centro de tortura.
El exilio fue característica común para dos generaciones de chilenos, uruguayos y argentinos: la gran mayoría de activistas nacidos en los años 40 y 50 de los tres países lo sufrieron, las razones, no fueron las mismas, Galeano escribió: "De Montevideo me Había marchado Porque no me gusta estar preso; de Buenos Aires, Porque no me gusta estar muerto".
Hilda López, madre de Karina, huyó de Argentina y pasando por Brasil llegó primero a Suecia, después en el País Vasco y finalmente a Barcelona, ​​donde los tres, madre e hijos, se establecieron definitivamente en 1979. La juventud de Karina fue ligada al estallido punk, mucha contracultura y el primer activismo libertario de esta mal llamada democracia, hasta que en 1998 decidió volver sobre sus pasos, en Argentina, buscando las últimas huellas de su padre. Una vez en Buenos Aires se incorporó a la organización HIJOS y participó en muchas de sus actividades hasta que en enero de 2002 fue detenida en las cercanías de Sao Paulo, en Brasil.
El once de diciembre de 2001 es secuestrado el más importante publicista brasileño, Washington Olivetto, cerca de dos meses más tarde, el uno de febrero de 2002 son detenidas seis personas identificadas como Mauricio Hernández Norambuena, Alfredo Canales Moreno, Marco Rodríguez Ortega, (los tres chilenos), William Gaona Becerra, Marta Urrego Mejía (colombianos) y la argentina-española Karina Germano López. El historial del primero es ampliamente conocido, militante del FPMR (Frente Patriótico Manuel Rodríguez) participó en numerosas acciones contra la dictadura chilena, llegando a atentar contra el general Pinochet, detenido en 1993 huyó de una prisión de alta seguridad en una arriesgada operación haciendo aterrizar un helicóptero en el patio del recinto penitenciario. Los otros dos chilenos eran militantes del MIR-EGP (Movimiento de Izquierda Revolucionaria-Ejército Guerrillero de los Pobres). El resto no tenía antecedentes. El mismo día el empresario fue liberado.
Norambuena y Canales, reconocieron haber participado en la negociación del rescate y exculpar todos los compañeros, días después la policía declaró haber identificado media docena de activistas chilenos que habían participado en la acción y se habían fugado pero la Justicia brasileña condenó a los seis detenidos a 16 años de prisión. Karina siempre ha reconocido haber ido a Brasil a montar un piso para compañeras activistas al tiempo que ha negado ninguna implicación en el secuestro. Se la sometió a 14 careos, no fue reconocida, sus huellas no aparecieron en ninguno de los elementos utilizados en la acción y en el piso donde los detuvieron no había ningún arma. Un año y medio más tarde, tras la apelación de la fiscalía, a todos les aumentaron la condena a 30 años.
Tras cuatro años de prisión y de toparse con un motín en mayo de 2006, Hilda López decide intentar el traslado de Karina en Argentina. Aprovechando un tratado bilateral, el 9 de noviembre la toma llega a su país, le faltan 49 días para recibir las salidas transitorias, semejantes al tercer grado del Estado español. El tratado estipula que la toma siempre estará sometida a la ley del país que lo ha juzgado.
Al llegar a Ezeiza el abogado Eduardo Soares inicia los trámites para conseguir las transitorias, la primera noticia, no podía ser más macabra, el fiscal que revisará su caso es Oscar Hermel, lo mismo que durante la dictadura era abogado del grupo de torturadores que hizo desaparecer su padre. Las salidas transitorias son denegadas. Bajo la presión del fiscal, el juez mezcla la pena brasileña con las leyes argentinas que estipulan cumplir la mitad de la condena para obtener beneficios.
En segunda instancia el juez que revisará la causa es Gustavo Mitchell, de nuevo malas noticias: Mitchell estaba imputado en casos de hijas de desaparecidas entregadas a sus torturadores ... La demanda fue desestimada.
El caso llegó a la Corte Suprema, tres de los jueces aprobaron la concesión, cuatro se negaron, parecía que se habían agotado las vías pero la presión ciudadana ha hecho renacer la esperanza, la Corte Suprema revisará el caso aprovechando que el próximo 26 de noviembre Karina cumplirá un tercio de la condena y según la ley brasileña debería recibir la libertad condicional.


Más información: http://www.lagallealacalle.blogspot.com/

PARA FIRMAR CON EL CORAZÓN
ENVIA TU NOMBRE APELLIDOS, DNI, Y CIUDAD DE RESIDENCIA
A ESTE EMAIL del JONI DESTRUYE....

destruye82@hotmail.com
EN CUANTO ENVIES ESTE EMAIL CON TUS DATOS HABRAS DE RECIBIR OTRO DE RESPUESTA CONFORME EL TUYO SE HA RECIBIDO....SI NO RECIBES EMAIL DE RESPUESTA ES QUE JONI NO LO HA RECIBIDO....ENTONCES SERÁ QUE ALGO ANDA MAL....
ENTREVISTA RADIOFONICA CON KARI





**********************************************************
**********************************************************
Lee el libro...
PORNO TERRORISMO
de DIANA J.TORRES..

Lee el libro...
QUE PAGUI PUJOL de JONI DESTRUYE..
AHORA EN CASTELLANO

Lee el libro...
HARTO DE TODO de JORDI BCORE

Lee el libro...
POLITICA ESTUPIDA REFLEXIONES A QUEMAROPA.
de ANGEL FERNANDEZ

Lee el libro....
ODIO OBEDECER de XAVI MERCADE

Lee el libro...
ROMPEPISTAS de KIKO AMAT

^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^
BARCELONA ARDE!!!!!

BARCELONA FES-TE UN MAI!!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Es preciso salvar este mundo de si mismo, y si es preciso a hostias!!!